12/11/2017

Un nou marc tributari per a la retenció i captació de talent tecnològic a Catalunya

Per Martí Jiménez

Introducció

En els darrers anys Catalunya ha esdevingut un pol estratègic per a la creació d’empreses de base tecnològica. ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa- ha identificat 1.200 startups catalanes que generen 11.700 llocs de treball i facturen de mitjana 1,2 milions d’euros. La qualitat de la recerca, la captació i retenció del talent científic, una situació geogràfica privilegiada i la disposició d’infraestructures tecnològiques avançades han permès que un gran nombre de companyies innovadores operin al nostre país. Tanmateix, un context d’inestabilitat política com el que s’està dibuixant aquests dies pot generar incertesa entre empresaris i inversors, especialment en sectors altament dependents de la IED (Inversió Estrangera Directa) com és el tecnològic. És per aquest motiu que des de Catalans Lliures ens proposem analitzar l’ecosistema innovador de Catalunya i plantejar  polítiques públiques que cerquin minimitzar la incertesa i superar un possible context advers en aquest sentit.

La nostra proposa s’estructura en dos eixos: (1) l’adequació del marc tributari català a la captació d’inversió en el sector tecnològic i (2) el reforç i la integració dels processos i instruments de valorització o transferència tecnològica.

En el present informe ens centrarem en analitzar l’ecosistema català d’innovació i proposarem l’adaptació del marc tributari per tal de facilitar la retenció i captació d’inversió internacional en el sector tecnològic, en línia amb les bones pràctiques internacionals de països capdavanters com el Regne Unit, Irlanda i Israel. Pel que fa als mecanismes conjunts (públics i privats) d’impuls de la transferència de la recerca al mercat, aquests seran motiu d’anàlisi d’un proper informe.

L’ecosistema català d’innovació i els seus reptes

Catalunya és ja un referent mundial d’excel·lència investigadora en àrees com la biomedicina, la fotònica o la nanotecnologia. En només una dècada, el programa ICREA, ideat per l’exconseller Mas-Colell, ha fitxat a més de 250 científics de projecció internacional i ha contribuït a flexibilitzar el sistema de recerca de Catalunya via un model de contractació competitiu, ben allunyat del rígid model funcionarial espanyol. Les publicacions del sistema de recerca català tenen un impacte un 54% superior a la mitjana mundial i és el segon país de la Unió Europea amb més concessions de les convocatòries del Consell Europeu de Recerca (ERC Grants) per càpita.

Per altra banda, l’escenari de la recerca catalana compta amb grans infraestructures cientificotècniques com el Sincrotró ALBA, el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica, el Laboratori Europeu de Biologia Molecular o la Sala Blanca del Centre Nacional de Microelectrònica. Esdeveniments com el Mobile World Congress, la Smart City Expo, IOT, el Saló d’impressió 3D o Expoquimia completen l’escenari que impulsa la projecció global de la tecnologia i la innovació catalanes.

Tanmateix, la major part de l’activitat de recerca i desenvolupament privada és impulsada per poques empreses tractores en sectors d’alta tecnologia i en serveis relacionats amb la recerca i el desenvolupament (OCDE, 2010). Aquesta capacitat de tracció encara és, doncs, molt dependent de la disponibilitat de fons públics i les seves connexions amb el sistema de recerca, excepte per un encara petit volum de spin-offs sorgides dels propis centres o universitats. En el proper informe sobre transferència tecnològica que publicarem, s’analitzaran amb més detall aquests aspectes.

Barcelona, pol europeu de creació de startups

La disputa entre les ciutats per convertir-se en la destinació de referència per a tots aquells que volen emprendre o invertir en sectors d’alt valor afegit és molt competitiva. Actualment, Barcelona es consolida com el cinquè tech hub europeu per darrere de Londres, Berlín, París i Amsterdam i just per davant de Madrid, segons els darrers informes publicats per Startup Ecosystem Overview i la European Venture Capital Association (EVCA) i el rànking EU-Startups.com. Així mateix, els fundadors de startups europees situen Barcelona com la 3a ciutat preferida segons el Startup Heatmap Europe i el fons d’inversió britànic Atomico.

 

Resultado de imagen de top 20 startup hubs europe

Figura 1. Països preferits per iniciar una startup a Europa. Font: Startup Heat Map

Els països que inverteixen més diners a casa nostra són Alemanya, França i els Estats Units, segons un estudi elaborat per la divisió de recerca del Financial Times, Fdi Markets, que té en compte la inversió productiva i la generació de llocs de treball de manera regionalitzada. Alemanya és el principal inversor en volum de capital invertit, França el que més llocs de treball ha creat i els Estats Units el país que ha invertit en un nombre més gran de projectes.  Per regions econòmiques mundials, Catalunya ha atret el 51% dels projectes d’inversió estrangera procedents de la zona Àsia-Pacífic que s’han fet a l’estat espanyol. Les empreses asiàtiques veuen Catalunya com una porta d’entrada a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina i, per aquest motiu, una empresa com  Hutchinson va protagonitzar el 2014 la inversió més gran al port de Barcelona. 

Així mateix, existeixen unes 30 acceleradores i venture builders com Incubio, Connector, Seedrocket o SHIP2B, el capital llavor de les quals mou anualment més de 400 milions d’euros i les adquisicions i sortides a borsa (exits) del sistema català comencen a ser rellevants, superant els 500 milions d’euros anuals.

En el que portem d’any s’han tancat més de 80 acords de finançament per un valor de 228 milions d’euros. Podeu trobar el llistat actualitzat, elaborat per Pere Condom, Director del Programa Catalunya Emprèn, en el següent enllaç i el recull de les operacions més rellevants dels darrers anys a continuació:  

Resultado de imagen de pere condom letgo wallapop

Aquestes noves empreses de referència provenen majoritàriament dels entorns TIC i Internet, però també dels sector biotecnològic. Aquest darrer va acumular inversions per valor de 153,1 milions d’euros el 2016, dada que suposa duplicar el volum generat en l’exercici anterior, segons aquest informe elaborat per la consultora EY i Catalonia Bio. Les empreses biotecnològiques a Catalunya van firmar l’any passat 42 acords de llicència per valor de 65,5 milions d’euros i amb un valor potencial de 250 milions en els propers cinc anys. Destaca la presència de fons de capital risc especialitzats en ciència de la vida (Ysios Capital, Caixa Capital Risc, Inveready, HealthEquity, Alta Life Sciences i Capital Cell). Tanmateix, la gran majoria del capital de les biotech catalanes encara està a mans d’inversors catalans (82%), el que constata la necessitat de promoure la captació d’inversió estrangera.

Figura 2. Creació d’empreses del sector biotecnològic. Font: Infografia de l’Informe de la Bioregió elaborat per BIOCAT

Un marc tributari competitiu

Per afavorir la inversió estrangera, la capitalització del teixit productiu i la captació de talent tecnològic internacional, el nou estat català ha de configurar un règim fiscal atractiu, estable i previsible, generant incentius, seguretat jurídica i certesa a les empreses i inversors.

Com ja vam alertar en l’ocasió del Dia de l’Alliberament Fiscal, el kafkià sistema tributari espanyol té un impacte especialment perniciós per a l’estalvi i la creació de riquesa. Una empresa catalana que facturi 150.000 euros a l’any amb una plantilla de 4 treballadors estarà destinant al voltant del 17% de la seva facturació anual en impostos a l’Agència Tributària, a l’administració de la Seguretat Social i a les despeses corresponents a la gestió externalitzada dels impostos. El temps que perd l’empresa en tasques relacionades amb la gestió d’impostos és de 167 hores enfront a les 93 que hi dedica una companyia finlandesa. La integració dels registres fiscals en una finestreta única, l’assistència sobre canvis i interpretacions vinculants de la legislació fiscal i l’aplicació de mètodes simplificats de comptabilitat serien algunes mesures interessants per disminuir la càrrega administrativa de les petites i mitjanes empreses.

El disseny impositiu ha de buscar i) maximitzar la recaptació per comptar amb els recursos fiscals suficients per finançar la despesa pública i ii) distorsionar el mínim possible l’activitat econòmica del nostre teixit productiu. Per altra banda, els sectors tecnològics d’alt risc requereixen un règim fiscal que els permeti capitalitzar-se. No sembla lògic, doncs, aplicar el mateix marc legal a una empresa biotecnològica que a un estanc.

Des de l’any 2011, el sistema fiscal espanyol preveu que els inversors en startups de menys de 3 anys de vida obtinguin deduccions fiscals a la declaració de la renda del 20% sobre el capital invertit. Les deduccions estan limitades a 10.000 euros per any i contribuent. Existeixen altres desgravacions autonòmiques complementàries a les estatals, que poden suposar una deducció de fins a 16.000 euros com a màxim, incloent-hi la part estatal. El business angel, persona física o jurídica que aporta finançament econòmic, assessorament i experiència a noves empreses no cotitzades, també està exempt de tributar a l’IRPF les plusvàlues  obtingudes en la transmissió de participacions d’aquestes empreses, sempre que la venta d’aquestes no excedeixi els 25.000€ anuals ni els 75.000€ en 3 anys. La legislació catalana també preveu incentius fiscals per a inversors privats en startups: deducció en quota del 30% per a inversions en petites empreses de recent constitució, i deducció en quota del 20% per a inversions en societats cotitzades al Mercat Alternatiu Borsari (MAB).

Figura 3. Efecte d’una inversió de 30000 euros en una empresa amb residència fiscal a Catalunya. Límit de la deducció de 6.000€ en el tram autonòmic i 10.000€ en el tram estatal de l’IRPF. Font: Crowdcube

A banda dels instruments específics per a startups, la legislació espanyola defineix bonificacions sobre l’impost de societats aplicables a totes aquelles empreses que acreditin activitats d’I+D. El volum d’empreses que s’acull a aquest avantatge fiscal és alt: al voltant del 68%, segons un informe publicat el 2011 pel Ministerio de Economía. L’import deduïble sobre l’impost de societats pot arribar a ser de fins al 60% sobre la seva totalitat, tot i que les bonificacions per activitats d’I+D s’estructuren en nivells acumulables depenent de la naturalesa de les despeses i de l’activitat de l’empresa. Les activitats elegibles per a aplicar una deducció d’impost de societats per I+D inclouen conceptes ben diversos, com el cost de personal, de material o fins i tot la subcontractació d’activitats d’investigació i els processos de certificació tecnològica.

Figura 4. Evolució temporal de les deduccions fiscals sobre impost de societats relatives a l’acreditació d’activitats d’I+D.

 Addicionalment, hi ha una categoria específica de bonificacions fiscals relatives als ingressos generats per la cessió de patents. Aquest concepte s’anomena patent box, i pot coexistir amb altres instruments de deducció fiscal, incloent les bonificacions per I+D. A Espanya, està regulat per la pròpia llei de l’impost de societats, que data del 2008.

Bones pràctiques internacionals: Regne Unit, Irlanda, Estònia, Països Baixos i Israel. 

Tal i com recull aquest informe, la decisió sobre la inversió en empreses tecnològiques ve condicionada tant per la imposició sobre els guanys de capital com l’impost de societats i l’impost sobre la renda. Itàlia, per exemple, disposa al seu règim fiscal de molts incentius per al finançament d’empreses tot i ser un dels estats membres amb una major imposició corporativa de la UE. Per la seva banda, l’àrea del Benelux —Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg—, és la segona regió de la UE amb més atractiu per a la captació de capital. El Regne Unit i Irlanda són la primera regió segons l’EVCA en termes de volum d’inversions de capital risc a la UE.

El Regne Unit  disposa de tres instruments per afavorir la inversió dels business angels: lEntrepreneurship Investment Scheme (EIS), consistent en rebaixes fiscals del 30% sobre l’impost de la renda per a business angels que inverteixen en empreses amb residència al Regne Unit; el Seed Enterprise Investment Scheme (SEIS), consistent en una rebaixa fiscal de fins al 50% per a inversions en fase llavor, menys de 25 treballadors i no més de dos anys d’activitat comercial i el Social Investment Tax Relief Scheme (SITR), consistent en una reducció fiscal per a inversions amb finalitats socials, incloent-hi entitats de caritat o societats.

Figura 5. Volum d’inversions al Regne Unit. Estudi “EIS and SEIS, Statistics on Companies raising funds”.

A Irlanda, els ingressos actius o procedents de les activitats d’explotació de la pròpia activitat de l’empresa estan gravats al 12.5% (Corporate tax o Impost de Societats), mentre que a Espanya, el tipus general de l’Impost de Societats és el doble, un  25%. Tornant a Irlanda, pel que fa als ingressos passius o procedents de la rendibilitat dels actius no gestionats (interessos, inversions, royalties i rendes de propietat) així com els beneficis generats fora de l’illa, se’ls aplica un gravamen  del 25%.

Aquelles startups que hagin estat creades després del 14 d’octubre de 2008 i comencin a comercialitzar entre els anys 2009 al 2018 inclòs, estan subjectes a una exempció del pagament de l’impost de societats durant tres anys, excloent els guanys de capital. Com a requisit, el muntant total d’impost de societats no ha de superar els 40.000 € en els últims tres anys. Des del 2004 existeix un crèdit fiscal del 25% sobre l’increment de la despesa en I+D en què incorrin les empreses registrades a Irlanda. Aquest crèdit és addicional a la deducció que tenen les despeses en I+D sobre l’impost de societats del 12,5%. Els primers 100.000 € automàticament queden inclosos dins el crèdit. Finalment, el 2016 el govern irlandès va instaurar la Knowledge Development Box, una deducció fiscal que permet que els beneficis derivats d’actius intangibles protegits per un dret de propietat intel·lectual (patents, models, fórmules, i experiències industrials, comercials o científiques) tributin només al 6.5% en l’impost de societats.

Aquesta atractiva estructura fiscal per a les empreses no ha suposat una pèrdua dels ingressos fiscals derivats del Corporate tax, com podem observar en el següent gràfic.

Figura 6. Ingressos fiscals per Impost de Societats en bilions d’euros a Irlanda. Font: OECD.

També resulta atractiu l’Impost del timbre (Stamp duty), la taxa que es paga per a la tramitació de documents jurídics i comercials com aquells relacionats amb la transmissió de la propietat, els arrendaments d’immobles, els formularis de transmissió d’accions i determinats contractes.  Aquest impost, actualment, se situa entre l’1 i el 2% a Irlanda.

Els avantatges del sistema econòmic irlandès però, van més enllà del seu sistema tributari. D’acord a l’Índex de Llibertat Econòmica desenvolupat per la Fundació Heritage, Irlanda és el 9è país amb més llibertat econòmica del món. Així mateix, segons el Report Anual IBM Tendències Globals, Irlanda ocupa també el 9è lloc a nivell global pel que fa al total de llocs de treball en les àrees d’investigació i desenvolupament. Finalment, existeixen 73 tractats subscrits amb economies emergents de lliure circulació de béns  i el país compta amb acords de col·laboració amb els Estats Units en matèria de noves tecnologies.

Irlanda ha passat de créixer el -4.6% el 2009 a créixer un 5,2% el 2016, es creen 146 startups diàries, 2 de cada 3 nous llocs de treball són per a empreses tecnològiques, el 10% dels treballadors de Dublín són desenvolupadors informàtics, és el país amb més inversió en fintech Blockchain, el segon país del món en inversió tecnològica per càpita i, actualment, el tercer país amb major nombre d’empreses tecnològiques per habitant. La transformació tecnològica del “Tigre celta” no és casual sinó que és el resultat de més de dues dècades d’una estratègia coherent i consistent, vinculant inversió internacional i local, universitat i empresa, un marc fiscal atractiu i un entorn regulatori facilitador. Aquest petit país és la seu de nou de les deu farmacèutiques més grans del planeta, la de tres de les cinc principals empreses de jocs del món i la de vuit de les deu principals tecnològiques que existeixen. Aquests gegants tecnològics (Apple, Microsoft, IBM, Dell, Google) generen la cinquena part de l’ocupació i suposen tres quartes parts de les exportacions totals.

A Europa destaquen altres països disposats a guanyar la cursa per captar el talent tecnològic. Estònia, un país d’1,3 milions d’habitants ha estat el bressol de Skype, Transferwise, Pipedrive o Playtech. Per la seva banda, els Països Baixos han vist néixer a empreses com Booking.com o TomTom i actualment el país acull les seus europees de gegants com Uber, Netflix o Tesla.

Fora del nostre continent, Israel, país de dimensió, població i producció molt similars a Catalunya, compta amb 80 grans empreses tecnològiques cotitzant al Nasdaq – més que tota Europa i tota Àsia juntes – sorgides d’universitats i centres de recerca. És el segon país del món que inverteix més en capital de risc (150$ per càpita), compta amb 140 enginyers per cada 10.000 treballadors (els EUA en tenen 83 i Espanya, 25) i és el 4t país del món amb més patents per cada milió d’habitants. El 1992, l’Office of the Chief Scientist o OCS, oficina científica independent i de rang ministerial, va impulsar la creació d’un fons d’inversió (Yozma) de 100 milions de dòlars per crear 10 nous fons d’inversió de 20 milions de dòlars cadascun, amb els següents condicionants: el govern aportaria com a molt el 40% del fons, es promouria l’entrada de fons de capital risc estranger amb un track record verificat per cobrir el 60% restant i es garantiria la possibilitat que el fons recomprés al cost la participació del govern. El resultat: 26 bilions de dòlars invertits en empreses israelites i la creació de més de 5000 startups al país. 

Figura 7. Creixement del nombre de startups de nova creació i startups recolzades per fons de capital risc a Israel. Font: Avnimelech 2006.

Conclusions

En una Catalunya independent, millorar el disseny legal i institucional per catalitzar la transformació de la innovació en riquesa i benestar, en línia amb les millors pràctiques internacionals que s’han analitzat en aquest informe, ha de ser una prioritat estratègica. Indicadors clau com la intensitat tecnològica del país, el pes de les indústries d’alta tecnologia o les patents per milió d’habitant haurien d’estar al centre de l’opinió pública i el debat polític. Per altra banda, és imperatiu adequar el sistema fiscal i l’entorn regulatori al món tecnològic per tal de no minorar el nostre potencial com a hub d’empreses d’alt valor afegit. Són aquests aspectes els que anticiparan l’augment de les exportacions, la creació d’ocupació de qualitat, l’increment de la renda per càpita i el benestar futur dels ciutadans de Catalunya.

 

Autors:

Martí Jiménez, Vicepresident de Catalans Lliures i fundador de TEI Barcelona i SciBEM.

Pau Vila, Vocal de Catalans Lliures i emprenedor en el sector tecnològic.

 

REFERÈNCIES

ACUP, Informe de Recerca i Innovació de les Universitats Públiques Catalanes (2016):

http://www.indicadorsuniversitats.cat/recerca/documents/2016/informe_2016.pdf

Avnimelech, G. and Teubal, M. Creating venture capital industries that co-evolve with high tech: Insights from an extended industry life cycle perspective of the Israeli experience. Research Policy 35 (2006): https://myweb.rollins.edu/tlairson/pek/ventcapcoev.pdf

Catalunya, pol de Coneixement del Sud d’Europa: http://universitatsirecerca.gencat.cat/web/.content/home/02_serveis_i_tramits/publicacions/publicacions_sobre_el_sistema_duniversitats_i_recerca_a_catalunya/docs/cat_pol_coneixem ent_sud_europa.pdf

CERCA, Centres de Recerca de la Generalitat, Memòria (2013): http://cerca.cat/wp-content/uploads/2014/07/Memoria2013_corporativa_final.pdf

Council for Foreign Relations, USA: Promoting innovation trough R+D, http://www.cfr.org/innovation/promoting-innovation-through-rd/p29403

CORDIS, Community Research and Development Information System: http://cordis.europa.eu/catalonia/rdi-policy_en.html

EBAN, European Business Angels Network. 2015 Compendium of Fiscal Incentives: Tax outlook in Europe Business Angels perspective (2015) http://www.eban.org/wp-content/uploads/2015/12/Compendium_FISCAL_2015-17-12-2015FinalV71.pdf

EUROSTAT, R&D expenditure statistics (2014): http://epp.eurostat.ec.europa.eu/statistics_explained/index.php/R_%26_D_expenditure

Informe OCRI, Anàlisi del Sistema català d’R+D+I (2010): http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_83788026_1.pdf

Study on investment in the Biomedical industry in Catalonia 2017. http://cataloniabio.org/sites/default/files/Study_investment_CataloniaBio_EY_2017_v1_web.pdf

Vidal, M. Crear empresas tecnológicas para cambiar el modelo económico (2015): https://www.marcvidal.net/blog/2015/06/crear-empresas-tecnologicas-para-cambiar-el-modelo-economico2html

 

 

 

© Catalans Lliures 2017