05/12/2017

Les ajudes… ens ajuden?

Per Catalans Lliures

Per Meritxell Camp Vocal de Catalans Lliures

L’impacte de les polítiques familiars en la posició de la dona al mercat laboral

Introducció

 

En general, entenem les polítiques familiars com aquelles mesures destinades a facilitar la conciliació laboral i familiar, que engloben des de les baixes per maternitat fins a les ajudes per a la cura dels fills, incloent les subvencions per a les guarderies, desgravacions fiscals, etc. No obstant això, és important destacar que no existeix una definició i una aproximació comunes en matèria de polítiques familiars entre els països avançats (Daly i Borrell-Porta, 2016). Aquest fet posa de relleu les múltiples motivacions que han inspirat als responsables polítics a l’hora de promoure aquest tipus d’ajudes: des de preservar el model tradicional de família (enfocament conservador) a incentivar la introducció de la dona al mercat de treball (enfocament econòmic) en els mateixos termes que els homes (enfocament igualitari).

Malgrat aquesta varietat d’enfocs i motivacions, hi ha un cert consens que identifica el principal objectiu de les polítiques familiars com el d’ “ajudar a reconciliar el treball i la vida familiar, permetent a les dones participar en el mercat de treball en termes més homogenis amb els homes” (Emmenegger 2012). Tanmateix, quan s’analitza l’impacte d’aquestes polítiques en la posició laboral de la dona, com és l’objectiu d’aquest article, el resultat és que alguna d’aquestes mesures justament desincentiven la participació de la dona al mercat laboral en igualtat de condicions amb l’home i, per tant, tendeixen a incrementar les diferències i els gaps entre homes i dones al mercat laboral, tant en termes de salari com de posició. En aquest sentit, alguna de les polítiques familiars, lluny d’ajudar a incrementar la igualtat entre homes i dones, com es podria pensar, aconseguirien l’efecte contrari. Tot i així, també és possible trobar polítiques amb l’efecte invers a aquestes i que, per tant, contribueixen a reduir aquest gap.

Dit això, l’objectiu d’aquest article no és expressar una opinió sobre què haurien de fer les institucions públiques, ni quins objectius haurien de perseguir, sinó més aviat presentar una anàlisi exhaustiva de la literatura i l’evidència existent en matèria de polítiques familiars per tal de determinar l’impacte d’aquestes en la posició de la dona al mercat laboral un cop ha estat mare.

 

Context històric

 

Des del segle XIX i principis del XX, alguns països europeus, com el Regne Unit o Alemanya, ja van impulsar polítiques destinades a facilitar la conciliació laboral i familiar com a resposta a la creixent introducció de la dona al mercat de treball. En aquesta fase primerenca de les polítiques familiars, aquestes estaven enfocades quasi exclusivament a conservar i reforçar el rol de la dona com a mare i cuidadora de la llar, així com garantir uns mínims de benestar per als infants.

El 1840 al Regne Unit i a Suïssa es van restringir les hores que podien treballar les dones, una política que va seguir els Estats Units a mitjans del segle XIX. A gran part del món desenvolupat, a aquella època es va tendir a prohibir treballar total o parcialment a les dones casades. Més tard, a principis del segle XX, a la majoria de països europeus es van imposar baixes per maternitat no remunerades. L’objectiu d’aquestes mesures era el d’impedir la introducció de la dona al mercat de treball, amb la intenció expressa de “protegir als més dèbils”: les dones i els nens.

Aquesta situació va canviar radicalment a l’esclatar la Segona Guerra Mundial.  Durant el conflicte bèl·lic, les dones van haver d’assumir rols que anteriorment s’havien considerat masculins, no només entrant a les fàbriques de forma massiva, sinó també posant-se al capdavant de projectes empresarials. A l’acabar la guerra, però, es va procedir a imposar polítiques familiars que reafirmessin els històrics rols de gènere de pre-guerra. Per exemple, eren populars les baixes per maternitat sense protegir el lloc de feina, aconseguint així que la dona no tornés a treballar o, com a mínim, li costés més.

Malgrat això, durant les dècades dels 60 i 70 la feminització del mercat de treball es va consolidar i la participació de la dona al mercat laboral va augmentar exponencialment. En aquest context, els països avançats van començar a dissenyar polítiques familiars de forma més sistemàtica, incloent-les com un punt més dels programes electorals, també com a resposta a una participació creixent de la dona en la política i la voluntat dels partits polítics tradicionals de captar el vot femení (Morgan, 2013).

Actualment, els països escandinaus són els que més percentatge del PIB inverteixen en polítiques familiars, segons dades de l’OCDE (2017), juntament amb països com França, Alemanya i el Regne Unit, estats que van començar a implementar les polítiques familiars de forma sistemàtica a partir dels anys 90. En canvi, els països del sud d’Europa es troben a la cua d’aquest rànquing. Els motius d’aquesta divergència a escala europea pel que fa a l’abast, la velocitat i intensitat de l’aplicació de les polítiques familiars, especialment entre l’Europa continental i nòrdica i l’Europa mediterrània, s’escapa de l’anàlisi d’aquest article, però els motius que suggereix la literatura apunten a una participació més baixa de la dona en política en països com Espanya i Itàlia, així com una participació femenina tradicionalment més baixa al mercat laboral. Aquest fet es veu sovint reflectit en les actituds de la pròpia població de cada país. Per exemple, segons l’European Values Study (2006), el 70% de la població italiana està d’acord en que és dolent per al nen en edat preescolar que la mare treballi. En canvi, a Dinamarca aquest percentatge es redueix al 10%.

 

Evidència: Anàlisi de diferents polítiques familiars

Els efectes de les baixes per maternitat

 

La baixa per maternitat és un permís per faltar a la feina amb l’objectiu de donar a llum i cuidar dels fills quan aquests són petits. En molts països és obligatori per a les empreses atorgar aquests permisos. Les baixes per maternitat venen moltes vegades acompanyades de la protecció del lloc de feina, és a dir, quan s’esgota la baixa, la mare podrà tornar a la feina sense que l’empresa li hagi cedit la posició a una altra persona. També són comunes les ajudes monetàries per maternitat: mentre duri la baixa, es cobra un sou, que moltes vegades va lligat a la remuneració que es rebia abans de tenir fills.

J.C. Rhum va estudiar al 1998 l’efecte de les baixes per maternitat sobre l’ocupació i el salari femení entre 1969 i 1993. Un dels resultats de l’estudi fou que atorgar una paga per maternitat durant tres mesos incrementava entre un 3% i un 4% l’ocupació de la dona, mentre que l’efecte sobre el salari era pràcticament nul. En canvi, si la paga era de 9 mesos o més, l’ocupació no augmentava i els salaris baixaven aproximadament un 3%. Un estudi posterior, de 2013, comprèn una anàlisi de 30 països entre 1970 i 2010. Els resultats són similars: baixes pagades per maternitat massa llargues tenen conseqüències pernicioses per a l’ocupació de la dona a llarg termini

Recentment, Olivetti i Petrongolo (2017) han fet un estudi en profunditat de les polítiques per maternitat, amb resultats molt significatius: la proporció del salari que es substitueix per la paga per maternitat correlaciona negativament amb el percentatge d’ocupació femení i positivament amb el gap d’ocupació. Les baixes per maternitat vénen acompanyades d’una ajuda monetària, que serà un percentatge del sou que el progenitor cobrava abans de tenir fills. Evidència com l’aportada per Olivetti i Petrongolo ens mostra que, com més alt sigui aquest percentatge, menys incentivades estaran les mares per tornar a la feina i, per tant, l’ocupació femenina disminuirà. Això també provoca que les diferències salarials i de posició entre homes i dones al mercat laboral augmentin.

En aquest sentit, es pot afirmar que les baixes per maternitat amb protecció del lloc de feina són positives per l’ocupació de les dones fins a les 50 primeres setmanes; a partir d’aquest moment, s’observa un efecte negatiu. Així mateix, es tracta d’un efecte relativament limitat: com a màxim l’efecte positiu és un augment d’un 1,6% de la participació de la dona al mercat laboral.   

Pel que fa a l’evidència empírica per països, Austràlia va augmentar la baixa per maternitat d’un any a dos per als nens nascuts després de l’1 de juliol de 1990. Lalive i Zwamüller (2009) van estudiar aquest experiment natural per determinar el seu efecte i van evidenciar que el retorn al mercat laboral s’endarreria inclús després dels dos anys de baixa. També es va detectar una significant reducció de l’ocupació durant els primers tres anys de maternitat, seguida d’una reducció més petita posteriorment. Una revisió de l’estudi va determinar que, de manera congruent a les dades anteriorment esmentades, majors transferències per maternitat comporten majors retards en la reincorporació de la dona al mercat laboral a curt termini.

Alemanya va implementar, entre 1979 i 1993, cinc expansions de les baixes per maternitat, i la protecció del lloc de feina va passar de 2 a 36 mesos. Schönberg i Ludsteck (2014) examinen aquesta situació i arriben a la conclusió que l’expansió de les ajudes econòmiques més enllà del període de protecció del lloc de feina deriva en significants reduccions de l’ocupació i del salari de la dona.  A Alemanya, a més, es van lligar les ajudes monetàries al salari pre-maternal fins a 14 mesos després de donar a llum. Kluve i Tamm (2012) conclouen que, tot i que s’endarrereix una mica més el retorn de la dona al mercat laboral, a llarg termini és beneficiós per a la seva participació. Tot i així Kluve i Schmitz (2014) adverteixen que aquest augment de l’ocupació femenina correspon fonamentalment a treball a temps parcial.

 

Renda que es destina a educació i cura dels infants

 

El que té un efecte marcadament positiu en l’ocupació femenina és el percentatge del PIB que es destina a educació i cura dels infants. De fet, de mitjana, té 60 vegades més efecte que les baixes per maternitat pagades i amb lloc de feina protegit. La intuïció seria que les mares estaran més disposades a tornar a treballar si saben que poden disposar d’ajudes per a la cura dels fills.

Hi ha consens sobre l’efecte positiu dels recursos destinats a l’educació i cura dels infants  sobre el percentatge d’ocupació femenina. Gelbach (2002) conclou que als EUA un major nombre de llars d’infants comporta un augment de les hores treballades per setmana, les setmanes treballades i el percentatge d’ocupació de les dones. Aquest efecte, però, és més marcat en les dones solteres que en les casades.  

El Québec és un bon exemple d’aquest efecte positiu. A 1997 es va introduir una millora quantitativa i qualitativa de la cura infantil pública. El resultat fou que la participació al mercat laboral de les dones amb fills en edat preescolar es va incrementar un 8% i les hores treballades anualment van pujar fins a 231 hores. Així mateix, aquest efecte positiu es manté al llarg termini.  

Tanmateix, no en tots els casos s’observa un efecte positiu. A Noruega el 1975 es va introduir una expansió a gran escala de subsidis per cura infantil pública a la que van acollir-se moltes famílies, però no va tenir cap efecte sobre la participació de la dona al mercat laboral perquè simplement va substituir formes informals de cura infantil preexistents. A França, el 2004, també es va fer una reforma i el resultat sobre la situació de la dona al mercat laboral va ser positiva però poc significativa: l’ocupació femenina només va augmentar un 1%.

Aquest contrast de resultats té una raó força simple: les subvencions per cura infantil tenen un efecte major i són més eficients en països on el cost de la mateixa és més alt, com als Estats Units i el Canada, i més ineficient en països on aquest servei és generalment més barat, com Noruega i França.  

 

Crèdit fiscal

 

Un altre tipus de regulació o ajuda que podem considerar és la prestació de beneficis o ajudes a mares o famílies que treballen i tenen nens petits. Un exemple  seria la concessió de crèdits fiscals, és a dir, pagar menys impostos. L’efecte és, en molts casos, positiu per a la participació de la dona al mercat laboral

Al Regne Unit, aquesta mesura es va traduir en un augment d’entre un 4 i un 5% de l’ocupació del progenitor en famílies monoparentals. Al ser més habitual trobar una mare soltera que un pare solter, aquest resultat va comportar un augment de l’ocupació femenina. Tot i així, l’efecte fou gairebé inapreciable en parelles casades.

Aquest contrast entre parelles casades i mares  solteres també s’ha trobat en altres casos. Entre 1984 i 1996 als Estats Units  es va augmentar el crèdit fiscal per a famílies amb nens. Al no ser una prestació personal sinó familiar, la participació de les mares al mercat laboral va baixar entre un 1% i un 2%, mentre que la participació dels homes va pujar un 0,2%. Tot i així, sí que es va apreciar una millora de l’ocupació entre els mares solteres.

En un altre cas, Blundell i Hoynes (2004) van estudiar un canvi de regulació paral·lela al Regne Unit i als EUA. Primerament, es van trobar amb una contradicció: mentre el crèdit fiscal havia funcionat als Estats Units, semblava que al Regne Unit no hi havia hagut gairebé cap efecte. Van descobrir que aquesta contradicció es devia al fet que al Regne Unit van augmentar, al mateix temps, les prestacions per estar fora del mercat laboral al tenir fills. Així doncs, l’incentiu creat pel crèdit fiscal es va veure compensat per aquest tipus de prestacions i, per tant, no va tenir l’efecte desitjat.

 

Diferència de rendes

 

A l’avaluar una política pública, no només és necessari observar si genera l’efecte desitjat, sinó també analitzar-ne efectes col·laterals. En el cas de les polítiques familiars, un d’aquests factors col·laterals pot ser la regressivitat o progressivitat de la mesura. Una mesura regressiva tendeix a afavorir les rendes més elevades en detriment de les més baixes, mentre que una mesura progressiva té en compte factor redistributiu, i per tant el seu impacte varia en proporció al nivell de renda, tendint a beneficiar aquelles rendes més baixes.

En el cas de les baixes per maternitat, aquestes beneficien en gran part a les mares amb menys nivell educatiu i, per tant, amb rendes més baixes. Com ja s’ha afirmat anteriorment, això és vàlid sempre que aquesta baixa no sigui excessivament llarga. Per a les dones amb un nivell educatiu alt, doncs, sembla que és perniciós acollir-se a aquesta ajuda. Segons Olivetti i Petrongolo (2017) Una de les possibles explicacions és que a les dones més educades se’ls valora molt l’experiència al mercat i, per tant, períodes d’absència al lloc de feina comporten una reducció del valor del seu rendiment. També sembla que, en nivells alts de jerarquia empresarial, marxar de la feina durant un període relativament llarg de temps es percep com a una falta d’interès per la feina. En el cas anteriorment comentat de l’expansió de les baixes per maternitat a Austràlia, també trobem un efecte especialment perniciós per a dones amb rendes altes.

Un cas que contrasta amb aquesta evidència és Noruega. Entre 1977 i 1992 les baixes per maternitat van passar de 18 setmanes a 35; això no va tenir cap efecte significatiu en la participació en el mercat laboral de cap dels dos progenitors, ni en la fertilitat ni en la renda familiar. Tot i així, es va observar un efecte regressiu: els recursos van anar de famílies amb rendes més baixes a famílies amb rendes més altes. Similarment, a Alemanya es va lligar l’ajut per maternitat al sou anteriorment percebut, fet que tenir un gran impacte principalment en la fertilitat – però no en l’ocupació – de dones amb nivell educatiu alt i rendes altes. Tanmateix, l’impacte sobre les rendes baixes no va ser significatiu.

En el cas del crèdit fiscal sembla que és més clar l’efecte progressiu. L’aplicació d’aquesta mesura augmenta la participació de les dones amb poc nivell educatiu entre un 3% i un 6%. En el cas del Regne Unit, la implementació d’aquest crèdit fiscal va augmentar l’ocupació i les hores treballades de les mares amb menys recursos.

 

On són els pares?

 

Malauradament, l’ interès en incloure els pares en les polítiques familiars és relativament nou i l’evidència del seu impacte és limitada. A Suècia, el 1994, els pares podien optar a 15 mesos de baixa per paternitat, amb compensació del 90% del sou durant els primers 12 mesos. El resultat fou que els pares utilitzaven més aquesta ajuda com més educació tenien, sempre que el salari dels membres de la parella fossin similars; si els dos membres tenien posicions consolidades al mercat laboral, la utilització de la baixa per part del pare augmentava com més alt era el nivell d’educació de la mare. Tot i així, si només era la mare la que tenia una feina regular, a on podria tornar, els pares utilitzaven menys aquesta ajuda.

Un altre estudi analitza els patrons d’ús de la baixa per paternitat a 24 països diferents. Es conclou que si l’ajuda cobreix més del 50% del sou del pare i la baixa és de més de 14 dies, els pares utilitzen més aquesta prestació. Això també té com a conseqüència que els pares creïn lligams més forts amb els nens.

A Suècia, els pares que utilitzen el 20% o més de l’ajuda esmentada acostumen a estar més compromesos amb la família, treballen menys hores i s’impliquen més en la cura dels fills i les feines de la llar en el curt termini. Similarment, al Regne Unit, Tanaka i Waldfogel (2007) conclouen que els pares que agafen qualsevol tipus de baixa per paternitat tenen 25% més de probabilitat de canviar bolquers, 19% de donar de menjar al fill i també 19% més de probabilitat d’aixecar-se durant la nit quan el nen té entre 8 i 12 mesos. Malgrat això, estudis addicionals revelen que aquesta relació positiva sembla que només es dona si el pare agafa com a mínim dues setmanes de baixa per paternitat. Per altra banda, a Alemanya la introducció d’una baixa pel pare de dos mesos no va tenir cap efecte rellevant.

En general, encara no hi ha prou evidència per a conèixer els efectes de les baixes per paternitat en la posició de les mares al mercat laboral. Sembla raonable pensar que, si aquestes redueixen el cost de tenir fills per les mares i el temps que s’han de passar a casa, les dones tornin més aviat als llocs de feina i, per tant, no hi hagi tanta pèrdua de capital humà. Segons un estudi de la OECD de 2016, el fet de que els pares també optin per utilitzar les baixes per paternitat pot comportar menys discriminació cap a la dona a la hora de ser contractada. Tot i així, han de passar anys i ampliar-ne les dades existents per poder ratificar-ne els efectes.

 

Conclusions

 

Les baixes per maternitat de duració moderada afavoreixen les mares treballadores de baixa formació però perjudiquen les dones amb nivells educatius elevats. Les baixes per maternitat de llarga durada perjudiquen a totes les mares per igual.

La inversió en educació i cura infantil és especialment rellevant en països on aquests serveis acostumen a ser cars i on no existeixen ja mecanismes informals. Les conseqüències són positives per tots els nivells de renda i més significants que les baixes per maternitat.

Els crèdits fiscals acostumen a tenir un caràcter progressiu i afavoreixen sobretot a l’ocupació de progenitors monoparentals. Poden reduir l’ocupació de les mares si el crèdit fiscal és familiar. Per tal de què funcioni, no poden anar acompanyats d’expansions d’ajudes pel progenitor que es queda a casa.

●Sembla que la introducció de baixes per paternitat augmenten la implicació del pare en la cura del fill, però els efectes sobre l’ocupació de les mares és incert. Com l’evidència revela, s’han de donar unes situacions concretes per tal que el pare aprofiti aquesta baixa. Per exemple, que els dos progenitors tinguin el mateix nivell d’educació o que, en cas que els dos membres estiguin igualment establerts en el mercat laboral, la dona tingui un nivell formatiu superior. 

Si es vol augmentar l’ocupació de les mares, s’han de donar incentius  de manera individual a aquestes per a que tornin a la feina i no per a que es quedin a casa.

 

Referències

 

Kluve, J., Tamm, M., (2012), “Parental leave reguBlundell, R., Hoynes., H., (2004), “Has In-work Benefit Reform Helped the Labour Market?”

Brewer, M., Francesconi, M., Gregg, P., and Grogger, J., (2009), “Feature: In-work’ Benefits Reform in a Cross-National Perspective”. Economic Journal

Dahl, G., Løken, K., Mogstad, M., Salvanes., K., (2016), “What is the Case for Paid Maternity Leave?” Review of Economics and Statistics

Daly, Mary and Borrell-Porta, Mireia (2016) “The Oxford Family Policy Database: Conceptual Framework and Methodological Report”, Department of Social Policy and Intervention, Oxford: University of Oxford, p. 5.

Eissa, N., Hoynes. H. (2004), “Taxes and the Labor Market Participation of Married

Couples: The Earned Income Tax Credit.” Journal of Pubic Economics 

Emmenegger, Patrick et al. (2012) “The age of dualization: the changing face of inequality in deindustrializing societies”, Oxford: Oxford University Press, pp. 3-26.

Gelbach, Jonah B. (2002). “Public Schooling for Young Children and Maternal Labor Supply”, American Economic Review

Haas, L., Hwang, P., (1999), “Parental leave in Sweden. In Parental Leave: Progress or Pitfall?”, edited by P. Moss and F. Deven, pp 45-68. The Hague/Brussels: NIDI/CBGS Publications, Vol. 35.

Havnes, T., and Magne, M., (2011), “Money for Nothing? Universal Child Care and Maternal Employment.” Journal of Public Economics

Kluve, J., Schmitz, S., (2014), “Parental Benefits and Mothers’ Labor Market. Outcomes in the Medium Run”

lations, mothers’ labor force attachment and fathers’ childcare involvement: Evidence from a natural experiment”

Lalive, R., Schlosser, A., Steinhauer, A., and Zweimüller, J, (2011), “Parental Leave and Mothers’ Careers: The Relative Importance of Job Protection and Cash Benefits”

Lalive, R., and Zweimüller, J., (2009), “How Does Parental Leave Affect Fertility and Return to Work? Evidence from Two Natural Experiments.” Quarterly Journal of Economics 124 (3): 1363 –1402

Lefebvre, P., Merrigan, P., (2008), “Child‐Care Policy and the Labor Supply of Mothers with Young Children: A Natural Experiment from Canada”

Lefebvre, P., Merrigan, P., Verstraete, M., (2009), “Dynamic labour supply effects of childcare subsidies: Evidence from a Canadian natural experiment on low-fee universal child care”

Morgan, Kimberly J. (2013) “Path Shifting of the Welfare State: Electoral Competition and the Expansion of Work-Family Policies in Western Europe” in World Politics, Volume 65, Issue 1, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 73-115.

Nichols, A.,  Rothstein, J., (2016) “The Earned Income Tax Credit.” In Robert A. Moffitt, (ed.), Economics of Means-Tested Transfer Programs in the United States. Chicago: University of Chicago Press.

O’Brien, M. (2009). “Fathers, Parental Leave Policies, and Infant Quality of Life: International Perspectives and Policy Impact.” The Annals of the American Academy of Political and Social Science, 624, 190-213

OCDE, (2016). “Parental leave: Where are the fathers?”. Retrieve: https://www.oecd.org/policy-briefs/parental-leave-where-are-the-fathers.pdf

OECD Family Database (2017):  http://www.oecd.org/els/family/database.htm

Olivetti, C and Petrongolo, B. (2017), “The Economic Consequences of Family Policies: Lessons from a Century of Legislation in High-Income Countries”

Raute, A., (2015), “Do financial incentives affect fertility – Evidence from a reform in maternity leave benefits”

Rhum C.J., (1998), “The Economic Consequences of Parental Leave Mandates: lessons from Europe”

Schönberg, U., Ludsteck, J. (2014), “Expansions in Maternity Leave Coverage and Mothers’ Labor Market Outcomes after Childbirth”

Sundström, M., Duvander, A., (2002), “Gender Division of Childcare and the Sharing of Parental Leave among New Parents in Sweden.” Eur Sociol Rev 2002; 18 (4): 433-447

Tanaka, S., Waldfogel, J., (2007), “Effects of parental leave and work hours on fathers’ involvement with their babies”

Thévenon, O. and A. Solaz  (2013), “Labour Market Effects of Parental Leave Policies in OECD Countries”, OECD Social, Employment and Migration Working Papers, No. 141, OECD Publishing, Paris