17/02/2018

L’educació del segle XXI

Per Martí Jiménez

El món està canviant i amb ell l’educació. Al nostre país hi ha diversos projectes transformadors que estan reinventant la docència. El passat 6 de febrer al Palau Macaya de Barcelona vam celebrar la jornada “L’educació del segle XXI”. El panell va girar al voltant dels principals reptes, mancances i oportunitats del sistema educatiu català, la innovació pedagògica, l’impacte de la transformació digital i tecnològica, l’autonomia dels centres, la segregació escolar, la bretxa de gènere i els mecanismes d’assignació d’estudiants.

Ismael Palacín, Director de la Fundació Jaume Bofill, va denunciar l’alta taxa d’abandonament escolar prematur com el repte més urgent i alarmant del sistema educatiu català. Va remarcar la necessitat d’enfortir la governança multinivell i apostar per la municipalització de l’educació per tal d’aplicar i avaluar plans locals contra aquest fenomen. El nivell d’educació de la població adulta és un dels determinants més clars dels resultats escolars i universalitzar l’accés a l’educació infantil de primer cicle, de 0 a 3 anys, és clau per augmentar la incidència predistributiva, tal i com recullen els treballs del Premi Nobel d’Economia James Heckman.

Lidia Farré, Professora d’Economia a la Universitat de Barcelona i investigadora associada de l’Institut d’Anàlisi Econòmica, va destacar que la polarització del nivell educatiu a casa nostra respon principalment a la baixa participació en estudis de segon cicle (23%), molt per sota de la mitjana de l’OCDE (42%). També va posar de manifest que tot i la creixent presència femenina en estudis de tercer cicle (54% matriculades al curs 2015-2016), la participació en carreres STEM (ciències, tecnologia, matemàtiques, enginyeria i informàtica), amb molt bones perspectives laborals, és encara baixa. Sensibilitzar el professorat, donar visibilitat a referents científiques i identificar els estereotips de gènere poden contribuir a corregir aquesta bretxa. Enfortir la formació professional és la principal recomanació pel que fa a l’adequació de la formació al mercat laboral.

Eduard Vallory, director d’Escola Nova 21, es va mostrar crític amb el model homogeni i burocràtic d’educació obligatòria, que considera obsolet. Aposta per una aproximació competencial i personalitzada per capacitar les habilitats i l’esperit crític de l’estudiant, i defugir dels mètodes d’aprenentatge i avaluació basats en la memorització i reproducció de coneixements. El raonament inductiu i deductiu, la sensibilitat al problema, la fluïdesa d’idees i l’originalitat són algunes de les habilitats transversals més valorades pel mercat laboral. El model funcionarial, que impedeix als centres seleccionar el personal docent en funció de les seves necessitats curriculars i metodològiques, suposa un escull per a l’autonomia i la innovació educativa.

Caterina Calsamiglia, economista i investigadora ICREA de l’IPEG (Institute of Political Economy and Governance), va analitzar els mètodes d’assignació d’estudiants i el seu efecte sobre l’equitat i la segregació. El sistema actual imposa a les famílies assumir el risc que suposa sol·licitar una escola sobre-demandada, el que dóna incentius a les famílies a demanar com a primera opció una escola on tenen altes possibilitats de ser admesos (per viure a la zona del barri) i que no és necessàriament la seva preferida. Tenir una opció privada permet jugar a aquesta loteria patint un menor risc, accedint així a les escoles públiques més desitjades amb major probabilitat. Prop de la meitat de les famílies que no entren en la seva primera opció es matriculen a una escola pública que no correspon a cap de les que havien inclòs a la llista de preferències. Una assignació inicial aleatòria, seguida de l’aplicació d’un algoritme, utilitzant els rànquings que lliuren les famílies, donaria lloc a una distribució més satisfactòria.

Per minimitzar les barreres econòmiques a l’elecció de centre, des de CCL plantegem la introducció de xecs progressius o ponderats per renda que cobreixin els costos directes i indirectes de l’escolarització (transport, menjador…), combinada amb accions informatives i la creació d’òrgans de garantia del procés d’admissió per evitar la discriminació de determinats alumnes, el fenomen conegut com a cream-skimming.

L’acte va comptar amb l’assistència de l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell, l’exconsellera d’Educació Meritxell Ruiz, l’exsecretària primera de la Mesa Anna Simó i l’expresident del Consell Escolar de Catalunya Ferran Ruiz.