25/03/2018

L’Agència Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC). Un vehicle integral per a la innovació i transferència de tecnologia a Catalunya

Per Martí Jiménez

El passat 7 de març vam presentar l’Agència Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC), un projecte experimental per provocar un canvi de model en la transferència de coneixement a Catalunya. La proposta ANEC està coordinada per Marc Ramis, CEO de Senolytic Therapeutics i Tech and Business Innovation; Raquel Egea, directora de Desenvolupament de Negoci i Innovació de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i Martí Jiménez, vicepresident de Catalans Lliures i impulsor de diversos projectes d’emprenedoria científica. A l’acte de presentació també ens van acompanyar Pep Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center i exdirector general de Recerca de la Generalitat i Jordi Naval, director d’estratègia de Biocat, cofundador d’Aelix Therapeutics i exdirector de la Fundació Bosch i Gimpera.

El projecte cerca analitzar l’ecosistema innovador de Catalunya i plantejar  polítiques públiques que maximitzin l’impacte social i econòmic de la recerca generada al nostre país, a través del reforç i la integració dels processos i instruments de valorització o transferència tecnològica. L’ANEC constitueix una proposta experimental per a instaurar un vehicle integral i inclusiu en la professionalització de la transferència de coneixement a Catalunya.

La innovació, entesa com la capacitat de portar al mercat productes o serveis a partir del nou coneixement generat gràcies a la recerca i el desenvolupament (R+D), constitueix un element cabdal per a la competitivitat d’un territori. Els agents que fan possible aquesta connexió entre el sistema de recerca i les empreses són els que, en conjunt, conformen l’anomenat “ecosistema d’innovació”. Els darrers anys Catalunya s’ha posicionat com un dels pols de recerca i generació de coneixement més importants del sud d’Europa. La qualitat de la seva producció científica, la captació i retenció del talent investigador, la disposició d’infraestructures tecnològiques avançades i i l’avantatge competitiu de comptar amb la ciutat de Barcelona han permès consolidar un pol d’innovació en procés de maduració.  

Un sistema d’innovació efectiu és aquell que genera sistemàticament nou coneixement i el converteix ràpidament en creixement econòmic en la proximitat. Assolir una dinàmica de creixement econòmic basada en el coneixement requereix de massa crítica, una densitat suficient d’agents i un marc d’incentius públics i privats que catalitzin la transició de la recerca al mercat. Partint d’aquesta base, l’ecosistema d’innovació català necessita una visió sistemàtica i polítiques compensades en oferta (generació de coneixement) i demanda (absorció i transformació del mateix en nous productes i serveis). La ciència, finançada amb recursos públics, ha de revertir en creixement econòmic i riquesa per la població que la paga mitjançant els seus impostos. Fruit d’aquesta necessitat, s’està produint una evolució en el concepte de les estructures gestores de la transferència de tecnologia en el sector públic. El procés ha partit d’unes oficines dedicades a la gestió de l’R+D contractada per les empreses, ha passat per unes unitats de contractes de llicència de patents i es troba actualment en les unitats de comercialització de tecnologia.

Tanmateix, és àmpliament reconegut el gap existent entre els excel·lents resultats generats pel sistema català de recerca i el desenvolupament de productes o serveis que impactin en la societat. Reforçar i integrar els processos i instruments de valorització o transferència tecnològica és quelcom prioritari en una economia amb projecció global i basada en el coneixement. Les limitacions del sistema actual són (1) la fragmentació de la inversió en transferència, (2) la reduïda retenció del talent en aquest àmbit, (3) l’existència de micro-portafolis, (4) el risc individualitzat, (5) el posicionament fragmentat davant del client i del finançament de proves de validació i (6) un marc legal que no accelera la transferència de coneixement al mercat. Per tal de superar els reptes anteriors es proposa la creació d’una Agencia Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC), amb la missió de definir i implementar una única estratègia de transferència de coneixement per a tot el sistema de recerca i innovació de Catalunya. Els objectius principals d’aquesta estructura serien: crear sistemes d’atracció i retenció de professionals en transferència de coneixement, generar un portafoli integrat amb estratègies de desenvolupament de negoci en base als sectors prioritzats a Catalunya, optimitzar els processos interns i l’acceleració de projectes de valorització i prova de concepte, desenvolupar instruments de risc compartit i crear un marc legal que permeti millorar la competitivitat de la recerca i innovació catalanes. Les estructures actuals als centres proveïdors de coneixement estarien focalitzades en la identificació i generació de projectes de transferència i els professionals dels centres treballarien en coordinació amb l’ANEC per transferir la responsabilitat en el desenvolupament de negoci i comercialització dels projectes. En resum, l’ANEC constitueix un vehicle integral i inclusiu en la professionalització de la transferència de coneixement a Catalunya.

Al llarg de la jornada, els ponents també van destacar la importància de la flexibilitat normativa, l’estímul a la inversió privada, acabar amb la rotació constant de personal a les oficines de transferència tecnològica i desenvolupar marketplaces coordinats i orientats al client.

L’informe constitueix una de les ponències del 3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, Cap a un model eficient i equitatiu, organitzat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya. Les propostes en l’àmbit de ciència i innovació es presentaran el proper 13 d’abril i la sessió plenària tindrà lloc el dijous 17 de maig al Palau de Congressos de Barcelona.

Per saber-me més, pots llegir l’article publicat a Via Empresa i visualitzar la taula rodona a continuació: