06/04/2018

Com les idees, i no el capital, canvien el món

Per Martí Jiménez

Durant les primeres dècades d’aquest segle XXI, la tasca de reescriure i revitalitzar el liberalisme sens dubte l’ha protagonitzat Deirdre McCloskey amb la seva trilogia “The Burgeouis Era” i l’èmfasi en el paper de les idees i, en particular, el diàleg entre les idees.

McCloskey, la nostra convidada d’aquesta setmana, és Professora d’Economia, Història i Comunicació a la Universitat d’Illinois i una de les veus més preeminents del camp de la història econòmica i el pensament liberal contemporani. La seva obra introdueix un canvi de paradigma fonamental en la teoria ètica: els canvis al llarg de la història que han experimentat els mercats —una institució humana mil·lenària però només recentment liberalitzada fora del control de cabdills i buròcrates—, responen a canvis en el pensament de la societat.

El liberalisme no només es fonamenta en els drets de propietat, el compliment dels contractes i el consentiment mutu. El món modern no és producte de factors materials, com el carbó, el capital, les exportacions, l’imperialisme o fins i tot la ciència, que s’han estès a altres cultures. La revolució industrial no es va donar per l’acumulació de capital, l’explotació de les colònies o les polítiques governamentals. Totes aquestes explicacions són insuficients per justificar l’impressionant creixement econòmic dels darrers segles. És essencialment el resultat d’idees —tècniques i institucionals— de l’anomenada Era Burgesa. Fou un canvi en l’actitud social que va ajudar a apreciar les virtuts de l’empresa i el comerç. Un marc d’acceptació ideològica de la igualtat humana, la justícia i la civilitat.  La principal virtut burgesa és la prudència de comprar barat i vendre car, però també la de comerciar en lloc d’envair, la de calcular les conseqüències, la de perseguir el bé comú a través de la cooperació i la competència. El capitalisme no és unidimensional, sinó que prospera en una atmosfera de prudència, temprança i justícia però també honestedat, integritat i diligència.

La revolució que va impulsar la innovació de manera exponencial a partir del 1800, és el resultat de proveir llibertat i dignitat a l’abast de tothom, a l’abast de la gent corrent. Començant a Holanda i després a Anglaterra i Escòcia i a les colònies angleses d’Amèrica del Nord, la revolució burgesa va donar valor a la tasca quotidiana de comerciants, mercaders, fabricants i inventors. Va permetre  que la gent normal, com els teus avantpassats i els meus, posessin a prova les seves idees per aconseguir millorar la vida dels altres, provocant un enriquiment material i espiritual sense precedents. El capitalisme no es basa en l’acumulació sistemàtica i automàtica de capital sinó en la creativitat, la persuasió, el sexe entre idees. No podem parlar de la mineria de coure o l’aire condicionat sense les idees que les van impulsar i les condicions històriques que ho van possibilitar. És aquesta capacitat de crear béns i serveis el que ha fet als pobres menys pobres. La idea que tu i jo som iguals. La igualtat en dignitat, la igualtat davant la llei, la igualtat per desenvolupar els nostres projectes vitals, els nostres fins, les nostres metes. El liberalisme funciona perquè quan tractem la gent amb dignitat es transformen en persones immensament creatives. El sistema de cooperació humana que no tolera ni discriminació ni domini desencadena els poders creatius d’una civilització lliure. El creixement econòmic neix del que ens fa iguals als éssers humans; en un infinitat d’activitats, coneixements, idees, valors i actituds de persones dedicades al comerç, a la invenció i a la constant experimentació de les seves creacions a través de la competència.

Fritz Machlup, una vegada, va preguntar en un cèlebre discurs “Què passaria si la matèria pogués parlar?” per descriure les diferències entre les ciències naturals i les ciències humanes. La majoria dels professionals de l’economia moderna no escolten i, de fet, les eines i tècniques emprades estan dissenyades per fer-nos sords al diàleg i a l’intercanvi d’idees. McCloskey, però, ens ensenya a escoltar i a convèncer, a dialogar i a persuadir. Com a historiadora econòmica, la seva obra recorre de manera exhaustiva el nostre passat, però al fer-ho ens ha donat una visió inspiradora del futur.

Podeu recuperar la seva conferència a continuació:

Deirdre McCloskey és professora titular d’Economia, Història i Comunicació de la Universitat d’Illinois a Chicago. Va ser Professora Visitant Tinbergen entre 2002 i 2006 de Filosofia, Economia i Estudis Artístics i Culturals a la Universitat Erasmus de Rotterdam. Ha rebut sis doctorats honoris causa i va ser professora de la Universitat de Chicago (1968-1980), on va coincidir amb Milton Friedman. És Doctora en Economia per la Universitat de Harvard. Es descriu a si mateixa com una “Feminista aristotèlica episcopal quantitativa pro-lliure mercat i postmoderna que fou un home”. Amb 16 llibres i al voltant de 360 articles publicats, les seves contribucions s’emmarquen el camp de la història econòmica, la retòrica i les ciències humanes. La trilogia The Burgeous Era pretén explorar l’ impacte econòmic i social del capitalisme en la vida moral de les societats, oposant-se als seus crítics. És un text multidisciplinari on convergeixen filosofia, història de les idees, història del pensament econòmic i sociologia.