15/11/2018

Blockchain: la fi dels intermediaris?

Per Pau Vila

Introducció al blockchain

 

L’expresident del partit liberal belga Young-VLD, Maurits Vande Reyde, va predir que la tecnologia blockchain esdevindria un dels temes centrals en el debat públic el 2018. Probablement es va avançar uns quants anys, però la seva visió és oportuna: blockchain com a tecnologia i com a filosofia pot acabar desencadenant la desaparició dels intermediaris econòmics en un temps prudencial.

La tecnologia blockchain (cadena de blocs) funciona d’una manera similar a la dels llibres de comptabilitat, amb la diferència que accepta els registres d’una infinitat de participants i que aquests són oberts i accessibles per a tothom. Per a la modificació dels registres és necessari el consens entre el grup d’usuaris, maximitzant, d’aquesta manera, la seguretat de les transacció i evitant la necessitat d’una autoritat central dedicada a aprovar-les. Blockchain és, en resum, un sistema que permet registrar transaccions de manera descentralitzada.

Cal entendre, en primer lloc, la diferència entre el concepte de blockchain i el de criptomoneda. Si bé la gran majoria de criptomonedes es basen en el blockchain per a funcionar, aquest darrer fa referència a la tecnologia de suport que permet preservar la veracitat dels registres sense necessitat de comptar amb un supervisor centralitzat, ja que tots els usuaris del registre tenen una mateixa còpia contrastada del contingut. D’aquesta manera, si un dels usuaris pretén modificar-ne les dades, la resta poden detectar la discrepància i eliminar la còpia. La paraula clau és integritat: és la primera vegada que es desenvolupa una solució tecnològica que garanteix la integritat de les dades d’un registre.

En termes jurídics, la distinció entre tecnologia blockchain i criptomonedes és rellevant perquè la majoria de regulacions estatals es centren en establir directrius per a l’ús de criptomonedes, però cap país ha limitat ni especificat encara els termes en els quals es pot utilitzar blockchain més enllà de l’àmbit  financer.

Les conseqüències socials, polítiques i regulatòries de la irrupció d’aquesta nova realitat han agafat a tothom desprevingut, atès que el propòsit del blockchain no era altre que dissenyar una tecnologia suficientment segura sobre la qual desenvolupar criptomonedes. El fet però, és que ha acabat superant l’aplicació a l’àmbit financer i es postula com una metodologia per abordar una varietat de reptes vinculats a les transaccions econòmiques. Així doncs, blockchain presenta un gran nombre d’aplicacions, en activitats com els registres públics, els documents notarials o la comptabilitat de les entitats financeres, al  solucionar problemes de seguretat i confiança, quelcom vital per a qualsevol transacció. D’aquesta manera, el blockchain permet substituir bases de dades centralitzades com ara un cadastre o un padró municipal.

Pel que fa a la regulació financera, un dels exemples més coneguts d’una jurisdicció específica per a blockchain és Zug, una regió de Suïssa que també es coneix amb el sobrenom de Crypto Valley. Totes les empreses que gestionen criptomonedes a la regió de Zug amb propòsits financers han de rebre una autorització per a les seves operacions des de l’Autoritat Suïssa de Supervisió del Mercat Financer (FINMA). El cert és que la regulació de les transaccions financeres és només la punta de l’iceberg pel que fa als reptes jurídics per adaptar els marcs normatius a aquesta nova realitat. En el present article veurem el potencial de la tecnologia per a substituir determinats organismes regulatoris estatals.

 

Regulació dels mercats i lliure competència             

 

Tot i que freqüentment, i especialment al sud d’Europa, el binomi intervenció pública/mercats es planteja de manera antagònica i molt sovint les regulacions condueixen a una menor intensitat competitiva, innovació, benestar i creixement econòmic, els principis de la regulació eficient recomanen als poders públics intervenir en situacions ben definides: (i) corregir fallades de mercat, (ii) maximitzar la contestabilitat o competència en un sentit dinàmic i (iii) evitar la concentració i l’aparició de monopolis en detriment del consumidor. En aquests casos, la intervenció del regulador en forma de polítiques antitrust es considera necessària per a preservar la competència. Existeix actualment, però, un debat candent en la comunitat acadèmica, al voltant dels supòsits i situacions que realment justifiquen les polítiques antimonopoli. Europa i els Estats Units, per exemple, estan seguint camins força divergents en la seva aproximació als conceptes de concentració, poder de mercat o posició de domini.

La tecnologia blockchain podria oferir una sortida a aquest dilema. A molts sectors proclius a la concentració, l’existència d’un nucli de transaccions neutral, públic i que no és propietat de cap de les parts, facilita que els usuaris puguin canviar de proveïdor, perquè totes les accions (per entendre’ns, l’historial de l’usuari) queden registrades a la xarxa pública enlloc d’estar atrapades a la base de dades del proveïdor. Això implica que és molt més fàcil que un client passi a la competència, de manera similar al mecanisme de les portabilitats telefòniques però integrat a la pròpia naturalesa del sistema de comerç. Per tant, des del pla teòric, alguns experts coincideixen en el potencial del blockchain com a substitut de la figura del govern en el propòsit de promoure un entorn econòmic dinàmic i competitiu.

Però els reguladors públics no només existeixen per a evitar la formació de monopolis: també tenen altres atribucions, com la de gestionar l’assignació de preus en sectors com l’elèctric.

 

El blockchain i el sector energètic

 

A l’estat de Nova York s’està duent a terme una prova pilot per possibilitar la venda d’energia solar entre particulars mitjançant la tecnologia blockchain. A Àustria, el conglomerat d’energia més gran del país, Wien Energie, participa en una prova d’intercanvi energètic amb altres empreses basada en un registre públic i descentralitzat. Mentrestant, a Alemanya, la companyia elèctrica Innogy està executant un estudi per avaluar si la tecnologia blockchain és prou sòlida per a gestionar el procés de facturació de les estacions de càrrega dels vehicles elèctrics.

No cal anar tan lluny: a Catalunya, l’ICAEN (Institut Català d’Energia) està desenvolupant un projecte anomenat ióCAT que ha de servir com a embrió d’un sistema d’intercanvi energètic entre particulars. De nou, els fonaments d’aquesta xarxa seran els del blockchain. Amb una moneda pròpia batejada com a Ió, els consumidors catalans podran comprar i vendre electricitat amb els seus veïns. Si a una família li sobren monedes (fruit d’un excedent en la venda) es podran emprar per pagar els impostos municipals.

En definitiva, comença a dibuixar-se un context en què és possible comercialitzar energia amb un preu fixat per les pròpies relacions entre l’oferta i la demanda enlloc d’un preu imposat pel regulador estatal. I perquè això sigui així, ha estat necessària l’aparició d’un model tecnològic que asseguri que els intercanvis en forma d’increments i decrements d’oferta estiguin registrats de forma segura, inviolable i públicament accessible.

Es tracta de la transició cap al que la indústria energètica anomena el món distribuït, format per sistemes de generació d’energia grans i petits (fins i tot particulars que tenen sistemes de generació energètica a les seves llars), empreses i comunitats. Per aconseguir maximitzar el potencial de la generació distribuïda i gestionar fonts energètiques menys previsibles i més volàtils —com les renovables— la infraestructura ha de ser menys centralitzada. Així, tot i que el blockchain podria semblar un actor disruptor a evitar per la indústria energètica, probablement sigui la peça necessària per a equilibrar demanda i oferta en un entorn cada vegada menys previsible.

 

La indústria financera: els bancs centrals

 

Un altre sector intensiu en regulació i intermediació estatal és el sector financer. La figura del banc central té una funció important: portar un registre independent i estricte de les transaccions financeres entre diversos bancs, de manera que dos clients de dues entitats diferents puguin enviar-se i rebre diners tot i formar part de plataformes tecnològiques diferents. Aquesta transacció passa pel banc central, que verifica l’autenticitat i seguretat de l’operació i en deixa constància oficial. En cas de discrepància sobre una operació bancària, la paraula del banc central sempre serà la definitiva.

De nou, apareix una figura reguladora que ve donada per la necessitat d’un registre neutral i segur, independent dels interessos de cadascuna de les parts. En aquest aspecte, el blockchain destaca com a alternativa innovadora. Al nostre país, gairebé totes les grans entitats fan servir blockchain en diversos projectes pilot per a registrar i verificar transaccions financeres. Per exemple, el BBVA va executar a l’abril de 2018 una operació de crèdit corporatiu de setanta-cinc milions d’euros que es va registrar a una xarxa pròpia, basada en blockchain i codesenvolupada per Indra.

Tot i així, encara no hi ha cap país que hagi adoptat la tecnologia a nivell nacional. De moment la legislació segueix requerint que les operacions bancàries passin pel regulador tradicional del banc central. A nivell tècnic, tanmateix, es donen totes les circumstàncies necessàries perquè aquest regulador estatal pugui ser substituït per una aplicació basada en blockchain.

Per altra banda, un estudi desenvolupat per Autonomous Research estima que un terç dels costos operatius bancaris anuals (54.000 milions de dòlars) corresponen a conceptes purament de back-office, compensació i liquidació, i que un 30% d’aquests (16.000 milions de dòlars) podrien reduir-se mitjançant la tecnologia blockchain per a l’any 2021.

 

Els smart contracts: notaris i registres públics

 

On sí que trobem experiències d’ús de blockchain a nivell nacional és en l’àmbit de la gestió de contractes. El paradigma d’aquest concepte són els notaris i la gestió de contractes mercantils.

Per entendre el concepte de smart contract cal recordar els elements essencials d’un contracte: un acord entre dues o més parts on es defineixen les regles de joc que compartiran els contractants. Fins ara els contractes han estat documents escrits, subjectes a lleis que requerien de notaris i registres oficials, és a dir,amb elevats costos de transacció, especialment considerant el règim de monopoli legal del qual disposa la professió a Espanya. Per altra banda, els continguts dels contractes poden estar subjectes a interpretació.

En canvi, un smart contract és capaç d’executar-se i analitzar-ne el compliment per sí mateix, de manera autònoma i automàtica, sense intermediaris ni observadors. Evita el llast de la interpretació, al no necessitar clàusules escrites. Els smart contracts estan formats per fragments de codi informàtic que executen o analitzen els passos a seguir: per exemple, executen una transacció financera, resten a l’espera de rebre una quantitat monetària d’un determinat número de compte, o duen a terme una inscripció a un registre oficial. Per tant, no es tracta de narrar el que es farà, sinó que el propi contracte esdevé una espècie de recepta de cuina que posa en marxa el seguit de passos burocràtics que s’han acordat. Per tant, un smart contract presenta validesa intrínseca sense dependre d’autoritats, degut a la seva pròpia naturalesa: és un codi que conté una sèrie de passos que s’executen de forma visible per a tothom i que no es poden canviar; és descentralitzat, immutable i transparent.

Un cas d’èxit en l’ús institucional dels smart contracts és Suècia, que ha activat una prova pilot d’ús de blockchain en la gestió del registre de la propietat (el Lantmäteriet). Durant aquesta prova, s’han completat transaccions d’immobles que han quedat registrades en una xarxa blockchain tot substituint el procés d’inscripció notarial al registre de la propietat. Aquests contractes incloïen un intercanvi econòmic i una inscripció registral, condicionats a una sèrie de comprovacions d’identitat… tot això de manera automàtica i sense intervenció notarial.

Tot i aquestes experiències, encara existeixen problemes potencials que cal resoldre abans que els contractes intel·ligents puguin ser adoptats de manera massiva. Un d’ells és l’escalabilitat: es tracta d’un procés que requereix d’una gran càrrega computacional, no és segur que sigui viable processar actualment tot el volum de contractes oficials que es generen en un estat. Un altre inconvenient és la relació entre un smart contract i la seva equivalència legal: com assolirem contractes jurídicament vinculants en un sistema distribuït i descentralitzat que pot ser usat a múltiples jurisdiccions legals? En aquest sentit destaca el projecte  del Mercat Únic Digital, on la Comissió Europea preveu, entre d’altres, destinar fons de manera específica al desenvolupament d’una plataforma de programari íntegrament distribuïda, basada en tecnologia blockchain.

 

Conclusió: avancem (lentament) cap a un mercat sense intermediaris

 

Per què les indústries energètica i financera ha estat les primeres a desenvolupar elements de transacció basats en blockchain? Perquè són, sense cap dubte, els sectors més estrictament regulats. La lliçó de fons, per tant, és que en determinats entorns s’està eliminant la necessitat d’intermediaris que fixin el preu de l’electricitat, impedeixin el sorgiment de monopolis, certifiquin la veracitat d’un contracte, validin una transacció monetària… Blockchain obre el camí pel desenvolupament de mercats econòmics autoregulats, segurs i transparents.

Tot i que les dinàmiques d’adopció de tecnologies disruptives per part de les institucions acostumen a ser lentes, ja estem començant a veure els primers països que comprenen el potencial del blockchain i el posen en pràctica.

En els darrers anys han aparegut, a més, diversos actors que impulsen a l’agenda pública la necessitat de regular i adoptar el blockchain i les criptomonedes. Un dels més rellevants és l’EDCAB (European Digital Currency & Blockchain Technology Forum), una entitat independent, apolítica i oberta a empreses, think tanks i institucions acadèmiques que fomenta el diàleg institucional de cara a l’adopció i regulació d’aquestes tecnologies. L’any 2014 va néixer Bitnation, el primer estat virtual, amb l’objectiu d’oferir serveis governamentals mitjançant la tecnologia blockchain. Els seus serveis inclouen: notaria, contractes matrimonials, DNI, certificats de naixement i defunció, títols de propietat a Ghana o la creació d’un sistema de reputació. Alguns d’aquests serveis són proveïts a través de la seva col·laboració amb un dels estats més avançats a nivell tecnològic i amb major llibertat econòmica del món: Estònia. Així doncs, és només qüestió de temps que puguem veure els fruits d’aquest tipus d’iniciatives i identificar els primers casos d’adopció estatal de blockchain.

 

Bibliografia

 

Harvard Business Review. “How Utilities Are Using Blockchain to Modernize the Grid”. https://hbr.org/2017/03/how-utilities-are-using-blockchain-to-modernize-the-grid

Ronald Mulder. “How Blockchain Can Save the Free Market”. https://medium.com/intuitionmachine/how-blockchain-can-save-the-free-market-80b8800931f9

Open Access Government. “Deregulation and innovation: evidence from the electricity industry”. https://www.openaccessgovernment.org/deregulation-innovation-evidence-electricity-industry/40547/

Via Empresa. “Reduir la factura de la llum amb ‘blockchain’”. https://www.viaempresa.cat/economia/blockchain-energia-factura-llum_54448_102.html

BBVA. BBVA and Indra deliver the world’s first blockchain-supported corporate loan. https://www.bbva.com/en/bbva-indra-deliver-worlds-first-blockchain-supported-corporate-loan/

“Crypto Regulation Around the World: Who Is Crypto-Friendliest?” https://medium.com/@minerone.io/crypto-regulation-around-the-world-who-is-crypto-friendliest-373e58141660

Peters, E. Panayi. “Understanding Modern Banking Ledgers through Blockchain Technologies: Future of Transaction Processing and Smart Contracts on the Internet of Money”