Secció acadèmica del think tank dedicada a l'anàlisi dels canvis socials, econòmics i tecnològics; l'avaluació de polítiques públiques i l'elaboració de propostes basades en l'evidència.

Un curs ple d’èxits!

03/07/2019

Arriba l’estiu i és l’hora de valorar amb vosaltres el curs 2018-2019. En un context de degradació del discurs públic, en què impera el curt-terminisme i la futilesa, la tasca d’un think tank com el nostre esdevé més important que mai. CCL s’ha erigit com una via de participació i influència en el debat públic, un pont entre la societat civil, el món acadèmic i les institucions per unir esforços amb vista a contribuir al progrés de la societat. Podem afirmar amb orgull que hem acomplert el nostre objectiu de consolidar-nos com un pol de pensament independent a Catalunya, treballant sobre tres pilar fonamentals: la generació de coneixement i debat a partir de l’evidència i les bones pràctiques internacionals, la divulgació de les idees de la llibertat i la influència en les institucions del nostre país. Aquest curs hem introduït propostes a través del nostre Institut Societat Global en debats […]

Mateo Silos: Economía Digital y Turismo Compartido

21/06/2019

Mateo Silos es Principal Economist en Ofwat, organismo regulador y autoridad de competencia del sector del agua en Inglaterra y Gales. Ha desarrollado su carrera profesional en las áreas de la política de competencia, la regulación económica, la economía aplicada y las políticas públicas. Hasta 2014 ejerció el cargo de Subdirector de Análisis Económico de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC).

Stian Westlake: “Capitalism without capital: The rise of the intangible economy”

07/06/2019

Stian Westlake is an expert on innovation, technology and government policy. He has worked as Adviser to three UK Science Ministers, and prior to that spent eight years as an Executive Director of Nesta – the UK’s national foundation for innovation. He is also a Governor of the National Institute for Economic and Social Research and visiting researcher at Imperial College London.

Economia Digital amb Mar Alarcón

21/04/2019

Mar Alarcón és fundadora i CEO de SocialCar, sòcia de la consultora 19NStrategies i comissionada de Foment del Treball per a la Societat Digital i la Innovació.

Els límits del mercat: podem comprar i vendre de tot?

12/04/2019

Podem cobrar per donar un ronyó? Es pot recompensar dones gestants per tenir fills? I per tenir relacions sexuals? Intentarem oferir una visió alternativa sobre els límits del mercat i les seves virtuts morals. – Conferència a l’Ateneu Barcelonès de Martí Jiménez, vicepresident de CCL.

Irune Ariño: Presentació de ‘Mitos y realidades del feminismo’

26/03/2019

Irune Ariño presenta l’ informe de l’Instituto Juan de Mariana ‘Mitos y realidades del feminismo’ i ofereix les claus principals del treball, del qual és autora juntament amb Francisco Capella, Cuca Casado i Santiago Calvo.

Vehicles de mobilitat personal d’estacionament lliure a Barcelona. Una regulació adaptada als nous temps.

02/03/2019

Per Oriol de Marcos   Introducció Els Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) dockless o d’estacionament lliure al carrer, també anomenats vehicles compartits, s’han popularitzat a les grans ciutats del món durant els últims dos anys, ja que els serveis d’aquests vehicles ofereixen flexibilitat als usuaris a l’hora de desplaçar-se en zones urbanes. Per iniciar un trajecte l’usuari només ha d’activar el vehicle amb el telèfon mòbil, i en arribar a la destinació pot aparcar-lo al carrer de destí. Aquest model de lloguer de vehicles, sigui de patinets elèctrics, bicicletes o motocicletes, ha comportat diferents reaccions polítiques i regulatòries. A causa de la naturalesa urbana del servei, aquestes reaccions han estat impulsades per governs municipals. En els propers paràgrafs es tractaran primer algunes dades rellevants per entendre el fenomen dels vehicles compartits i les respostes regulatòries de les ciutats del món fent especial èmfasi a la de l’Ajuntament de Barcelona. Seguidament, […]

“Turisme compartit, beneficis compartits”, Martí Jiménez

18/02/2019

El nostre vicepresident Martí Jiménez (@MartiJim7) sobre la necessitat de repensar l’aproximació de la ciutat de Barcelona al turisme compartit, l’economia digital i el canvi tecnològic.

“Turisme compartit, beneficis compartits”, Anna Merino

03/02/2019

Anna Merino és Doctora en Economia i experta en Competència i Regulació.

Catalunya, la Dinamarca del Sud? – Germà Bel i Roger Medina

03/02/2019

Fragment del debat “Podem ser la Dinamarca del sud?”

Germà Bel sobre la reforma de la funció pública

03/02/2019

Fragment del debat “Podem ser la Dinamarca del sud?”

“Som un dels països amb major càrrega regulatòria d’Europa”, Germà Bel

03/02/2019

Fragment del debat “Podem ser la Dinamarca del sud?”

Podem ser la Dinamarca del sud?

03/02/2019

Germà Bel, economista; Albert Castellanos, secretari d’Hisenda de la Generalitat; Mercè Jou i Torras, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya del Departament d’Empresa i Coneixement, Ricard Font, director dels FGC i Roger Medina, investigador del think tank Catalans Lliures.

Entrevista a Juan Ramón Rallo – Liberalismo, globalización y cambio tecnológico

15/01/2019

Conversamos con Juan Ramon Rallo, Doctor en Economía, socio fundador y exdirector del Instituto Juan de Mariana y Profesor de Economía en la IE Business School, la Universidad Francisco Marroquín y el centro de estudios OMMA.

Europa a l’eterna recerca de seguretat energètica: El fracàs de la gran estratègia europea del gas

14/01/2019

Per Xavier Quer*  Aquest informe és una crònica i anàlisi de l’evolució dels dos grans projectes gasístics “Nabucco” i “TANAP”. El present treball se centra en el paper dels interessos geoestratègics dels actors involucrats en el proveïment de gas a Europa, examinant de quina manera l’asimetria entre el poder d’aquests ha propiciat un desenllaç molt allunyat de les pretensions europees. Afirmar que els països de la Unió Europea depenen de les importacions per cobrir la seva demanda energètica és, en relació al gas, cert en un 70%. Les dades d’Eurostat del 2016 confirmen que, si bé holandesos i britànics gaudeixen de subministrament propi i es poden permetre exportar l’excedent a països veïns, el 70% del gas consumit a les llars europees procedeix de països tercers a la UE (Eurostat, 2016). L’alta conflictivitat a l’Est d’Europa i al Magrib els darrers anys ha fet que alguns països europeus, entre ells Espanya, […]

Reivindicar Lluc Beltran

02/01/2019

Per Alexander Golovín   La construcció d’un moviment intel·lectual capaç d’imaginar un projecte de país, de projectar-se en el futur per repensar-lo i millorar-lo, necessita abans de res, entendre la seva tradició de pensament, la seva història. En aquest sentit, una de les mancances que segueix arrossegant Catalunya des de fa dècades, com a mínim per a esdevenir un “país normal”, és la reivindicació de la tradició liberal. Existeixen personalitats catalanes de gran prestigi i polítics catalans que s’han definit com a liberals, però sempre amb la boca petita i procurant que la gent no en reconegués el terme, que semblava ser pecat. Tot i aquestes ànimes lliures que s’han definit com a defensors de la llibertat dels 360 graus, en algun moment o altre, Catalunya recentment no ha gaudit d’un moviment polític o intel·lectual liberal. Analitzar les causes —i possiblement les conseqüències— d’aquest fet minoritari a Europa, que ens […]

Institucions inclusives i desenvolupament econòmic

20/12/2018

Informe “Institucions inclusives i desenvolupament econòmic”, publicat a la Nota d’Economia del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat núm. 104 “Potencialitats de l’economia catalana”. Autors: Roger Medina. Investigador titular de CCL Martí Jiménez. Cap de Recerca de CCL Elisenda Lamana. Economista per la UPF i la London School of Economics.

Blockchain: la fi dels intermediaris?

15/11/2018

Introducció al blockchain   L’expresident del partit liberal belga Young-VLD, Maurits Vande Reyde, va predir que la tecnologia blockchain esdevindria un dels temes centrals en el debat públic el 2018. Probablement es va avançar uns quants anys, però la seva visió és oportuna: blockchain com a tecnologia i com a filosofia pot acabar desencadenant la desaparició dels intermediaris econòmics en un temps prudencial. La tecnologia blockchain (cadena de blocs) funciona d’una manera similar a la dels llibres de comptabilitat, amb la diferència que accepta els registres d’una infinitat de participants i que aquests són oberts i accessibles per a tothom. Per a la modificació dels registres és necessari el consens entre el grup d’usuaris, maximitzant, d’aquesta manera, la seguretat de les transacció i evitant la necessitat d’una autoritat central dedicada a aprovar-les. Blockchain és, en resum, un sistema que permet registrar transaccions de manera descentralitzada. Cal entendre, en primer lloc, […]

La ruta de la seda xinesa: noves regles del joc en el comerç internacional?

24/09/2018

Per Nadia Kovaleva* Aquest informe és una revisió de l’estat de la iniciativa xinesa “One Belt One Road” (Un Cinturó Una Via) i el seu impacte sobre el territori, especialment, a l’Àsia Central, una de les àrees nuclears del projecte. El present treball se centra en els reptes als quals ha de fer front la iniciativa, com el de les infraestructures i el dèficit de seguretat, examinant quines són les qüestions essencials per a la seva implantació. La iniciativa One Belt One Road (一带一路, yidai yilu, a partir d’ara OBOR) va ser anunciada pel president xinès Xi Jinping el setembre 2013 a la Universitat de Nazarbayev de Kazakhstan. El seu objectiu és crear una xarxa de carreteres i vies de tren, rutes marítimes, oleoductes i gasoductes per Europa, Àfrica i Àsia, que connectarà diferents punts del món amb la Xina, suplint la manca de matèries primeres i recursos energètics del país. […]

L’economia circular. Una oportunitat liberal per liderar la transició sostenible

09/09/2018

Per Dr. Jordi Oliver i Solà* El model lineal de producció i consum – conegut popularment com a aquell “d’usar i llençar” – està basat en l’extracció de matèries primeres i el seu processat en béns de consum que, tard o d’hora, acaben esdevenint residus. Aquest model està mostrant senyals d’esgotament i té importants limitacions, tant a l’entrada com a la sortida del procés, que en comprometen la viabilitat futura. D’una banda, la tendència a l’alça i la volatilitat dels preus de les matèries primeres posen en risc la base material a partir de la qual produir nous béns; i d’altra banda, la generació de residus sòlids, aigües residuals i emissions de gasos amb efecte d’hivernacle amenacen les condicions d’habitabilitat del planeta. En contraposició amb el model lineal, l’economia circular té com a objectiu principal preservar durant el major temps possible el valor dels productes, components i materials dins de […]

Barcelona, aixequem capital! Conclusions del sopar amb Anna Gener

09/09/2018

Autora: Meritxell Camp   L’estat del sector immobiliari català A l’hora d’avaluar la salut de l’economia del nostre país ho podem fer a través dels fonamentals macro del mercat immobiliari, observant la contractació de metres quadrats logístics, que creix a ritmes del 50% anual, i d’oficines, amb un creixement del 30%. Tenint en compte que aquests dos paràmetres constitueixen un bon proxy del PIB, és possible afirmar que l’economia catalana creix amb força. Resulta especialment interessant l’auge de la demanda de sòl logístic arran de l’impuls de l’e-commerce, un sector econòmic amb grans perspectives de creixement a casa nostra. El mercat logístic ha iniciat l’any a l’alça i el primer trimestre la contractació de naus i plataformes logístiques a Catalunya s’ha duplicat respecte al mateix trimestre de l’any anterior. El 2017 la província de Barcelona va aconseguir una contractació logística de 460.000 metres quadrats gràcies a la millora de la […]

Un nou mercat de treball

09/09/2018

Mercat laboral: trets distintius i bon funcionament El mercat laboral és un mercat amb particularitats concretes, però que pot ser analitzat en base a definicions que també són d’aplicació en altres mercats. En primer lloc, trobem individus que ofereixen i individus que demanden, com en d’altres mercats. Empreses que demanden treballadors i treballadors que ofereixen el seus serveis. A més, existeix un preu, en aquest cas en forma de salari. El laboral, igual que d’altres mercats, pot patir errades de mercat, com les ineficiències derivades d’un mal sistema d’intermediació i coordinació que, com ha demostrat l’economia de la informació, poden provocar una mala assignació entre la formació del treballador i el lloc de feina, l’anomenada sobre-qualificació. D’altra banda, el fet que el bé que s’intercanvia siguin el treball humà fa que aquest mercat tingui una sèrie de particularitats. Davant d’un shock econòmic  el treballador pot perdre el seu lloc de […]

Declaració del Dia de L’Alliberament Fiscal

09/09/2018

Declaració del Dia de l’Alliberament Fiscal La declaració d’independència dels Estats Units, signada el 1776 per Thomas Jefferson, proclamava que els homes i les dones tenim el dret inalienable a la vida, la llibertat, la propietat privada i la cerca de la pròpia felicitat. Els fundadors dels Estats Units rebutjaven, així, pagar a la colònia britànica pel consum del te i iniciaven un llarg període sense impostos, exceptuant els especials sobre el tabac i l’alcohol, així com alguns aranzels. Des d’aleshores, la societat i l’economia nord-americanes, així com el seu sistema fiscal, han evolucionat considerablement, de tal manera que avui, de mitjana, un ciutadà dels Estats Units paga en impostos el 30% de la seva renda. L’anomenat Dia de l’Alliberament Fiscal (Tax Freedom Day) és el 19 d’abril. A Catalunya el Dia de l’Alliberament Fiscal se situaria gairebé tres mesos després, el 6 de juliol. Això implica que un treballador […]

El nostre sector cultural. Reptes, oportunitats i alternatives

09/09/2018

Autor: Alexander Golovin   La cultura catalana té dos grans reptes a encarar durant els propers anys: la consolidació dins el nostre entorn més proper i la seva inclusió en els circuits culturals mundials. Perquè Catalunya pugui exportar els seus artistes al món i arreli bé a casa nostra necessita que la seva indústria cultural  sigui forta i tingui capacitat per resistir les adversitats que es pugui trobar en el camí. I la  manera d’aconseguir-ho no és altra que acabar amb la dependència que té de l’administració pública. En moments com els actuals, de certa convulsió a les institucions del nostre país, aquesta necessitat és fàcilment constatable. Els països que no viuen dels èxits del passat i, que per contra, innoven, exporten i creen producte cultural són conscients que regar amb subvencions el sector en limita la captació i retenció del talent, i per tant aposten pel lideratge del sector […]

Hive Mind: How Your Nation’s IQ Matters So Much More Than Your Own. Interview with Garett Jones

09/09/2018

Outside of a few countries with abundant natural resources, the most important productive asset in each nation is the human mind. Economist Garett Jones explores the role of national IQ in fostering national prosperity. We recently had the chance to sat down with him in Barcelona to discuss how exactly a country’s cognitive firepower translates into a more competitive economy and what we can do about it, if anything. In his book Hive Mind, Jones argues that while standardized tests can’t tell us everything about how productive our mind is, they do reveal quite a lot about a country’s overall performance. The cognitive skills that these scores roughly index predict financial prudence, social cohesion and political integrity, all significant components to a nation’s overall prosperity. Garett Jones is a senior scholar and BB&T Professor for the Study of Capitalism at The Mercatus Center, and associate professor of Economics at the […]

Jamie Whyte: “From the Welfare State to the Welfare Society. The case of New Zealand”

13/05/2018

Jamie Whyte, Research Director at the Institute of Economics Affairs and former leader of the ACT Party in New Zealand.

La revolució liberal de Nova Zelanda

12/05/2018

Són nombrosos els països que sovint escoltem al debat públic com a possibles models interessants o referents en el disseny de polítiques econòmiques: La Dinamarca del Sud, Massachussets, Àustria… La setmana passada però, vam tenir la sort de rebre una classe magistral sobre un estat força desconegut i a les nostres veritables antípodes: Nova Zelanda. Aquesta illa oceànica no només és fascinant per la seva exuberància natural, els kiwis o la selecció de rugbi. També suposa un cas paradigmàtic del que suposa una profunda reforma liberal ben dissenyada i aplicada, que ha transformat Nova Zelanda en una les nacions més lliures del món. A continuació resumim algunes de les claus esmentades pel Director de Recerca del Institute of Economic Affairs i exlíder del partit liberal neozelandès Jamie Whyte. Si excloem Hong Kong i Singapur, Nova Zelanda compta amb l’economia més lliure de tot el planeta segons l’Índex de Llibertat Econòmica, […]

Les nostres recomanacions per Sant Jordi

22/04/2018

FILOSOFIA POLÍTICA 1.Sobre la llibertat Autor: John Stuart Mill Editorial: Edicions de la Ela Geminada Any de publicació: 1859 Darrera edició: 2017 «L’única part de la conducta de cadascú per la qual ell és responsable davant la societat, és la que fa referència als altres. En la part que li concerneix merament a ell, la seva independència és, de dret, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu propi cos i esperit, l’individu és sobirà.» Mill analitza el criteri a partir del qual es vinculen ètica, llibertat i felicitat. Sobre la llibertat és una vibrant defensa de la llibertat de pensament i expressió, una apassionada apologia de la tolerància i el respecte a les minories dissidents, una audaç reivindicació de l’espontaneïtat i la singularitat humana enfront de l’autoritat. Precedit per un inspirador pròleg de Ferran Sáez en la seva versió en llengua catalana, l’obra pertany a la breu galeria d’assajos polítics […]

Un nou marc tributari per a Catalunya

13/04/2018

Els principis rectors del sistema impositiu Els principis rectors del sistema impositiu configuren una materialització de les preferències polítiques dels ciutadans. Una vegada les preferències polítiques han decidit materialitzar-se en la creació d’un Estat del Benestar necessitem respondre dues preguntes. La primera pregunta és: “Quin és el nivell d’ingressos suficients per finançar l’Estat del Benestar que desitgem (o que ens podem permetre)?”. Una vegada haguem respost aquesta pregunta ens podrem plantejar una altra qüestió: “Quina la forma més eficient de recaptar aquest nivell d’ingressos?”. La primera qüestió té un enfocament de caràcter positiu —planteja una qüestió de la realitat econòmica— i ha de ser contestada per la societat en el seu conjunt. La segona qüestió és una pregunta amb caràcter normatiu: planteja quina és la manera òptima per fer-ho. Aquesta darrera pregunta la va intentar respondre qui fins a data d’avui segueix essent el referent internacional en matèria dels principis rectors […]